El passat divendres dia 12 de juny vem fer l'excursió a Mas Baget, la darrera de les sortides d'aquest curs. Un pare de la classe d'1-2 ens va acompanyar i li hem demanat que sigui ell qui us l'explica:
La primera lliçó del dia: control dels nervis. Asseguts a les nostres cadires, al fons de la paret i afilerats l'un al costat de l'altre, la Marta s’esmerça encomanant-nos cançons... La Núria entra i surt de l'aula, l'autocar arriba tard, sembla que s'ha entretingut una mica perquè ha recollit primer els nens de la EMB El Margalló. Mentrestant posem-nos les gorres, protecció solar i... –Segons sembla, tres nens no tenim jaquetes, ja se sap, per si refresca, que a la muntanya sempre s'hi ha d'anar previngut. "agafem les jaquetes de contingència que tenim a la senalla!!"diu la Núria.
La Marta ens fa l'últim repàs de com hem de pujar i col·locar-nos als seients; "Farem el trenet fins a la porta de l'autobús, i ens anirem repartint pels seients sense deixar espais buits, i un cop asseguts mans en l'aire, i us lligarem el cinturó de seguretaaat, m'heu entèeees??? I tots, síííííí!!". Ràpid diu la Núria, ara sí que ve l'autocar!!
Arribem al Mas Baget després de l'emocionant viatge amb autocar, i coneixerem al Xavi i la Gemma, els nostres amfitrions, amb ells donarem menjar a la impressionant vaca Connie, que amb la seva llengua inacabable ens prendrà els trossos de pa sec de les mans -segur que pesa el mateix que tots nosaltres junts, i... Quina olor!, la colònia que fan servir les vaques és molt forta, Déu n’hi do!!-.
Després anem al corral dels galls i les gallines, tot cantant la coneguda cançó, "El gall i la gallina..." i el Xavi, amb el seu "savoire faire", ens explica dels seus costums i secrets més ben guardats. I amb un grapat de pinso cadascú, repartirem el dinar als nostres encrestats amics.
I així, visitarem la casa dels paons, la piscina de les tortugues, els esquirolets, els malhumorats porcs vietnamites i unes gallines gegants que els anomenen emús..., tot acompanyant-los i donant-los menjar. Els nostres ulls semblen taronges, no els podem obrir més, encara no hem paït una sorpresa, que ja en tenim una altra a la vora. Sort, que un cop arribem als adossats on viuen els conills, seiem, ens assosseguem, i el Xavi i la Gemma posen en les nostres mans uns conillets de molt poques setmanes, són tan suaus, innocents i tranquils, que ens encomanen la serenitat necessària, per començar a reunir valor per la propera experiència, el ruc Tomàs.
-La cançoneta ens ve sola al cap, " El ruquet valent.."-. El Xavi i la Gemma ja han disposat al vell Tomàs amb una cadira de muntar, les cares dels més endarrerits en veure els primers companys que pugen de dos en dos a la muntura, ho diuen tot, mirades, nervis, rialles..., i alguna cara de "a mi la guàrdia civiiil!!". Un èxit, més de la meitat hem pujat als lloms del Tomàs i l'hem pilotat amb fermesa, l'altra meitat, ens hem dit a nosaltres mateixos: " .. Perquè he d'anar a dinar que si no..."
Els macarrons estan a punt, el matí ha passat volant, -ara una bona neteja de mans i a la taula-, som uns quants els que repetim plat; "ens ho hem guanyat", pollastre de segon i iogurt... -Ummm, això ja és una altra cosa. Aquesta migdiada promet!.-
El sol a fora pica de valent, però aquesta masia tricentenària de parets gruixudes ens guareix. Una gran estança, els matalassos al terra, sabates fora.., i vint-i-nou nens i nenes pel damunt engrescats creen un xivarri apoteòsic que ressona per tot arreu i de cop i volta, veus apagades i murmuris solitaris, silenci... El somnis comencen a posar en ordre les impressions de les experiències viscudes....
Avui, m'he fet gran amb els nostres fills... La visita al Mas Baget m'ha portat de nou als records més primaris, aquells que mai se'ns esborren, sensacions en contextos difusos, imatges i olors plens de somriures i algun plor, que ens acostumen a dibuixar una rialla amb la complicitat dels dos "jos".
Avui he pogut gaudir des de la consciència, i sense perdre un segon, com els nostres petits estaven vivint un bé de Déu d'aquestes sensacions, una aventura intensa avui, que demà es barrejarà amb altres experiències i records fugaços de la infantesa, però que seran referent en la seva memòria.
Avui, m'he fet gran amb els nostres fills...
Carles Serrano